Reflexionar, relacionar i justificar les competències i els continguts treballats a l’aula i els articles proposats com a lectura obligatòria.
- Sessió magistral-1: La classe ideal de ciències i el perfil de mestre de ciències
- Sessió magistral-2: Els models didàctics de l’educació científica.
- Seminari-1: La relació entre l’aula i el medi i pautes d’observació.
- Articles: LOPEZ, N.; MELCÓN, p. (2010) Quan suquem una galeta a la llet... GUIX 369, 35-41. Martí, J. (2010) La construcció del coneixement científic dels 3 als 12 anys. Què en sabem?. GUIX, 369, 21-26
Les primeres
classes magistrals, els seminaris i les dues lectures; m’han fet adonar-me de
que abans de voler entrar en matèria he de reflexionar sobre com sóc jo com a
mestre, quin és el meu concepte de ciència i com vull que l’alumnat aprengui
aquesta assignatura.
Primer he de tenir
molt clar que la ciència és quelcom constant i que es va elaborant al llarg del
temps, per tant això ens porta a que no hi ha una manera concreta d’ensenyar
les ciències.
Bé, des de la meva
perspectiva, crec que l’infant ha d’aprendre les ciències fent ciència, és a
dir des de una visió constructivista. En aquest cas, l’alumnat va
interaccionant amb la realitat i va aprenent amb el seu pensament alhora que
evolucionen les seves idees prèvies.
Però, què ens
aporta les ciències per poder treballar-les a l’escola d’educació infantil?
Crec que és molt
important treballar-les des de ben petits perquè ens ajuda a explorar,
experimentar, fer-nos preguntes i investigar i finalment aprendre i comprendre
una mica més el nostre entorn a nivells macro i micro. Això és molt important,
el coneixement de l’entorn en el qual ens trobem, fins i tot forma part d’una
de les àrees del currículum.
Aquesta tasca no
esdevé fàcil i per tant haurem de dissenyar activitats on els infants puguin
explorar, manipular, investigar, etc.
També és molt
important crear espais de conversa; així podem extreure les idees prèvies de
cada nen i nena i ells mateixos poden fer-se preguntes, elaborar hipòtesis i
així després poder investigar sobre allò i poder extreure conclusions (pensar,
fer i comunicar). D’aquesta manera coneixeran les fases del mètode científic.
Poc a poc de la interacció amb la realitat els infants aniran d’un pensament
intuïtiu a desenvolupar un pensament més científic.
Hem de tenir en
compte que per portar a terme tot això; per desenvolupar el pensament científic
en els alumnes, cal una coordinació
pedagògica. Sempre hem de partir de que una de les fites més importants que
tenim els docents per aconseguir amb l’alumnat és la competència en el coneixement
i la interacció amb el mon físic. Per tant no podem tenir sostres de vidre i hem de treballar i dissenyar activitats que
afavoreixin el coneixement de l’entorn i el desenvolupament d’un coneixement
científic.
